1.2.- L'ASTROLABI

DATACIÓ: 150 aC – s.XVII.

CIVILITZACIÓ: Egípcia. (Hiparco).

CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS: 

L’astrolabi tenia com a funció localitzar les posicions dels estels i, alhora, calcular el temps solar i astral. 

És un instrument de navegació, que mesurava l'altura del sol o de l'estrella polar, depenent si era de dia o de nit, i mitjançant una sèrie de càlculs els mariners podien saber la latitud a la qual es trobaven. Segles més tard, els àrabs el milloraren substancialment convertint l'astrolabi en un instrument més avançat i perfeccionat. Va ser introduït a Europa Occidental durant l'edat mitjana. Arribà a la Península Ibèrica amb els àrabs, i fou adaptat a la numeració llatina i construït per primera vegada a Catalunya per Sunifred Llobet, de Barcelona. Posteriorment, l'astrolabi va ser substituït per l'octant, el quadrant i el sextant. S’utilitzava indistintament per localitzar els cossos celests i per indicar l’hora tant de dia com de nit. Consisteix en un disc que representa la terra (plat), un mapa del cel (“rete”) i una agulla que representa el sol, indicadora de l’hora solar. A l’altra cara, hi ha un punt de mira (aliada) i un cercle graduat que serveix per mesurar l’alçada dels cossos celests. L’ús d’aquesta eina a Europa no es va fer comú fins ben entrat el segle X quan els àrabs la van millorar i introduir. El seu ús a les cultures occidentals es va estendre fins el s.XVII, moment en què instruments més complexos com el telescopi i el sextant el van rellevar. 

2.2.1. ASTROLABI AMB COMPUTADOR MECÀNIC DE CALENDARI I RODES DENTADES INCORPORAT.

DATACIÓ: 1235.

AUTOR: Abi Bakr d'Isfahan.

CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS:

Els models d’astrolabi més coneguts consisteixen en un seguit de peces de metall circulars, sostingudes amb una petita anella en la part superior i que giren sobre el seu propi eix. Cadascuna d’aquestes peces té la seva funció i serveix per a donar-nos unes dades concretes. Algunes de les peces principals són el timpà que és una placa gravada amb les coordenades de l’esfera celest: l’horitzó, el zènit, les línies d’altitud, l’equador, els cercles de càncer i Capricorn,…:l’aranya que és un mapa astral on es mostra la trajectòria del sol i els signes zodiacals i la regla que s’utilitza per a alinear l’hora correcta sobre el cercle horari. 

FUNCIONAMENT: 

El primer pas és mesurar l’alçada d’un astre sobre l’horitzó. Per a fer-ho cal suspendre l’astrolabi agafant-lo per l’anella i en direcció a l’astre. Un cop trobem l’angle al que es troba l’estel girarem l’aranya fins que l’astre concret es trobi sobre l’angle que hem trobat. Un cop fet això, i només realitzant una sèrie de petites variacions (girar sobre el propi eix) la resta de peces de l’astrolabi podem conèixer el temps i l’hora solar, la sortida i l’ocàs del sol o la posició de la lluna i els planetes. Amb tot, la principal funció dels astrolabis era ajudar els navegants en la mesura de la latitud. Els mariners col•locaven l’astrolabi senyalant polaris de tal forma que aquesta es veiés a través dels orificis de l’aparell i un cop trobat l’angle, i per tant l’alçada, d’aquest estel, coneixien la latitud a la que es trobaven.


Per a saber-ne més:


- Informació: http://www.digits.cat/colaboracions/lastrolabi 
- Com construir una astrolabi?
http://www.xtec.cat/centres/a8054401/departaments/webmates/aparells/astro.htm