1.3.- EL NOCTURLABI

DATACIÓ: 150 a.C.


CIVILITZACIÓ: Egípcia.


CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS: 
Un nocturlabi o rellotge d’estels és un instrument utilitzat per determinar el temps en funció de la posició d'una determinada estrella en el cel nocturn. És una versió simplificada de l’astrolabi. Cal assenyalar que a l'hemisferi nord, totes les estrelles semblen girar al voltant de l'Estrella polar durant la nit, i les seves posicions, com l'avanç del Sol, es poden utilitzar per determinar l'hora. Les posicions de les estrelles canvien en funció de l'època de l'any. Per tant, aquest instrument proporciona l'hora del dia basat en una època de l'any i una observació de l'estrella Polar i algunes altres estrelles comuns. Les estrelles de referència més utilitzades són les estrelles de l'Óssa Major o el Kochab de l'Óssa Menor. L'estrella Shed de la constel•lació de Cassiopea també pot ser utilitzada, ja que està al costat oposat del cel de l'Óssa Major.


FUNCIONAMENT: 
Per utilitzar-lo, s’ha de centrar l’instrument mirant l’estrella polar pel forat central i situar el braç mòbil de manera que assenyali l’estrella concreta per la qual ha estat construït. L’hora es llegeix sobre un disc que ha estat prèviament ajustat sobre la data. El disc intern es gira de manera que la marca de l'estrella de referència escollida apunti a la data actual al disc extern. Es mira l'estrella Polar a través del centre del dispositiu, i el punter del braç es gira fins apuntar a l'estrella de referència escollida. La intersecció del braç punter amb les marques d'hora en el disc intern indica l'hora. L'instrument ha de ser mantingut en posició vertical, i ha de tenir un mànec o un suggeriment similar tal com el de la direcció a sota.

                                         

Per a saber-ne més:

- Informació general: 

http://www.astic.es/sites/default/files/articulosboletic/finde_1_2.pdf 

http://www.goma2.com/manuales/NOCTURLABIO.htm

- Crea el teu propi Nocturlabi:

https://www.google.es/search?rlz=1C1RNPN_enES410ES411&sugexp=chrome,mod=14&sourceid=chrome&ie=UTF-8&q=nocturlabi+fitxes

2.- EL RELLOTGE D'AIGUA: LA CLEPSIDRA.

DATACIÓ: 1400 a.C. fins S. XIII (Edat Mitjana). 

CIVILITZACIÓ: Egípcia (més tard, babilonia i xinesa).

CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS:

La Clepsidra és un rellotge d’aigua que consta d’un recipient cilíndric gradual (s’hi dibuixava una escala) al qual anava a parar l’aigua procedent d’un dipòsit, a una velocitat i amb un cabdal determinats. Els primers rellotges d’aigua consistien en un recipient ceràmic que contenia aigua fins a un nivell, amb un orifici a la base d’una mida adequat per assegurar la sortida del líquid a una velocitat determinada i, per tant, en un temps prefixat. En el seu interior, disposava de varies marques que quan pujava el nivell d-aigua indicava uns períodes que assenyalaven l’hora durant la nit. El més antic de tots es va trobar en un temple egipci i s’estima que fou fabricat fa 3.356 anys, aproximadament.

FUNCIONAMENT:

Aquest rellotge mesura el temps en relació a quant triga una quantitat d’aigua dins del recipient en sortir pel forat a una determinada velocitat i això marca el temps. El recipient tenia marques on cadascuna d’elles era una hora diferent, a mesura que s’anava buidant l’aigua i anava marcant l’hora.

També es diu que aquest tipus de rellotge procedeix de Mesopotàmia, però que van ser la civilització egípcia i la grega les que van aportar millores en el seu funcionament. Van ser els grecs els qui van donar el nom de clepsidra a l’aparell, a Grècia es feien servir en els tribunals d’Atenes per marcar el temps que es permetia a cada orador; fins i tot el filòsof Plató va idear-ne la clepsidra amb despertador. Més endavant, els romans i els xinesos van continuar utilitzant aquest tipus de rellotge, tot incorporant-hi millores i convertint, així, la clepsidra en un instrument cada vegada més complex.

                

 2.1. CLEPSIDRA AMB DESPERTADOR.

DATACIÓ: S. IV a.C. 

AUTOR: Plató.

CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS: Va inventar un despertador que utilitzava un rellotge d’aigua. 

2.2. PERFECCIÓ DE LA CLEPSIDIA.

DATACIÓ: S. III a.C. 

AUTOR: Ctesibi (Antiga Grècia).

CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS: La clepsidra va ser molt utilitzada i perfeccionada a l'Antiga Grècia, la millora més important és atribuïda a Ctesibi (segle III aC). Posteriorment fou perfeccionat pels savis grecs i pels enginyers romans, afegint-hi flotadors que movien engranatges units a unes agulles que passaven per un quadrant graduat.

L'EDAT MITJANA.

És el període que va del segle V (Caiguda de l’imperi Romà, 476) fins al segle XV (descobriment d’Amèrica, 1492). L’època medieval es caracteritzà per l’estructura de la seva societat, la qual estava organitzada en estaments:

1. El rei. 

2. Alta noblesa i alts clergats. 

3. Cavallers, nobles i monjos. 

4. Mercaders i comerciants. 

5. Pagesos i serfs. 

A més a més, la societat estava dividida en 3 ordres socials: 

- Oratores: són els que resen (clergues i monjos),

- Bellatorres: són els que guerregen (nobles, cavallers, escuders, soldats),

 - Laboratores: són els que treballen (camperols, obrers, artesans, mercaders). 

És important dir que a banda dels ordres socials, els dos grans poders d’aquesta època foren el rei (poder secular) i l’església (poder eclesiàstic). Això va ocasionar que la població visqués sotmesa al cristianisme. 

Durant l’època mitjana van aparèixer els rellotges de foc i de sorra. D’aquests dos tipus el que ha perdurat més en la història de la humanitat ha estat el de sorra. I tot i que el seu origen sigui imprecís, la primera evidència concreta sobre l'existència d'un rellotge de sorra es pot veure en una pintura d'Ambrogio Lorenzetti que data de l'any 1328. Segons diverses fonts consultades, aquest primer rellotge de sorra el va crear un monge francès de Charters (França) el qual el va inventar per tal de mesurar el temps de meditació al monestir. Aquest esdeveniment té sentit si el situem dins del seu context, ja que cal recordar que com l’església era el principal poder d’aquesta època, tenia l’educació en les seves mans, la qual cosa ocasionà que els seus membres poguessin gaudir de grans coneixements que, probablement, els van dur a inventar aquest instrument que funciona com una Clepsidra, però on la sorra substituí l’aigua. D’igual manera passa amb el rellotge de foc el qual, es creu que també s’utilitzà a les esglésies per tal de controlar els temps de vigília.


Alhora, el temps tenia per l’home medieval dos referents: el primer, de caràcter físic, era el sol; el segon, de caràcter espiritual, eren les campanes de les esglésies. Això posava de manifest la dependència de l’ésser humà respecte la naturalesa. Així doncs, durant el segle XIV, el temps deixa de ser elàstic i gratuït per convertir-se en un element mesurable i apreciable. Els negocis medievals van descobrir que la mesura del temps era important per la bona marxa dels negocis, ja que la duració d’un viatge, les pujades i baixes conjugals dels preus o el període invertit per un artesà en la elaboració d’un producte eren factors temporals que intervenien al final en els resultats econòmics; el temps tenia un preu doncs i d’aquí la importància de controlar-lo i mesurar el seu discórrer. Així doncs, els sistemes de mesura del temps en les ciutats amb la utilització de campanes instal·lades en les torres dels edificis importants (rellotges municipals), van fer que aportessin una major dosis de laïcisme a la vida a l’abandonar la mesura a través de les hores canòniques. Era també una forma de “rebel·lió” de la burgesia i es veuria reforçada posteriorment amb els rellotges de paret.


Per a saber-ne més:


L'Edat medieval: http://www.xtec.cat/~aguiu1/socials/hist042.htm

Vídeo sobre l'Edat Mitjana: http://www.youtube.com/watch?v=onFAw4Q90XY

1.- EL RELLOTGE DE SORRA.

DATACIÓ: Finals del S. VIII. 

AUTOR: Tot i que s'estima que el seu ús és molt antic, no hi ha evidències precises sobre el seu origen. La primera evidència concreta sobre l'existència d'un rellotge de sorra es pot veure en una pintura d'Ambrogio Lorenzetti que data de l'any 1328. Alguns afirmen que els romans els feien servir durant la nit, i d'altres que el va poder haver inventat un monjo francès per mesurar el temps de meditació.

CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS:

L’origen d’aquest mesurament és bastant imprecís. Es creu que els exèrcits romans els utilitzaven durant la nit; i que la civilització grega va aportar millores interessants als rellotges de sorra, gràcies als seus coneixements en geometria. També s'ha dit que van ser inventats per un monjo francès al final del segle VIII. En aquesta època, Carlemany, el rei dels francs, tenia un tan gran que només tènia que voltejar-se cada 12 hores. Certs rellotges de sorra que marcaven lapses de 4 hores es van usar comunament durant viatges de navegació per establir la durada de les jornades de treball dins del vaixell. 
El rellotge de sorra té valor simbòlic perquè és l'instrument que més visiblement representa el fluir constant del temps. Simbolitzen la brevetat de la vida, és l'expressió plàstica del tempus fugit literari: la mort, símbol al seu torn de la fugacitat del temps i de la vida. 
Aquestes rellotges han perdurat en el temps. Actualment, són generalment petits: s'utilitzen amb fins decoratius i per mesurar el temps en diverses activitats quotidianes, com ara el temps d'una lectura de comprensió, temps en arreglar-se per sortir de la casa, de descans breu o, fins i tot, en algun programa de TV s'utilitza per mesurar el temps dels concursants en torn. Molts jocs de taula inclouen petits rellotges de sorra que mesuren períodes curts.

FUNCIONAMENT:

Funciona com una clepsidra en què la sorra substitueix l’aigua. Està format per dues cavitats transparents de boques estretes situades una front l’altra i unides pels seus extrems oberts. Una d’aquestes cavitats conté una substància granular o líquida, generalment de sorra. Al girar l’instrument, la substància comença a fluir d’una cavitat a l’altra. Els rellotges de sorra poden mesurar períodes d’una o diverses hores o de pocs minuts. Modificant la quantitat de sorra o la mida del forat, els rellotges de sorra poden mesurar pràcticament qualsevol període de temps. Al començament, el bulb inferior està estàtic carregat de sorra, mentre que el superior es troba buit. En aquest moment, el rellotge no s’està utilitzant. Quan es dóna la volta al rellotge de tal forma que el bulb que conté sorra quedi a d’alt, s’inicia el compte enrere en concret i la sorra comença a fluir cap al bulb inferior buit per l’acció de gravetat. Una vegada que ha passat tota la sorra d’un bulb a un altre, acaba la mesura del temps en concret i es pot observar que han quedat uns granets de sorra a la part superior i una petita muntanya de sorra en la part inferior. Si es dóna la volta, la sorra torna a fluir com abans. L'inconvenient era que els rellotges de sorra només servien per mesurar espais de temps concrets quedant molt imprecisos els temps entremitjos.

Com a curiositat:

- Episodi Doraemon, el gat còsmic "El rellotge de sorra":

http://www.tv3.cat/videos/3401351/Doraemon-el-gat-cosmic---Cap-411-El-rellotge-de-sorra-La-camera-oportuna

2.- EL RELLOTGE DE FOC.

DATACIÓ: La primera referència a aquest tipus de sistema de mesurament se situa cap al S.V d.C. a l'antiga Xina a través d'un poema de You Jiangu en el qual s'esmenta la seva importància. 


CIVILITZACIÓ: Antiga Xina.


CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS I FUNCIONAMENT: 
És un instrument de mesurament del temps en relació a la velocitat de consumició d'un combustible. Per exemple, un ciri, oli (en els llums d’oli), encens etc. Alguns dels tipus de rellotge de foc més comuns són: 


2.1. EL RELLOTGE DE VELA.


DATACIÓ: -


AUTOR: S’atribueix a Alfredo el Gran (849-899), rei anglosaxó. Però es creu que també eren utilitzades a l’Antiga Roma.


CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS: 
Antigament a la nit, el temps es dividia en “vigílies” o “cambres”, en referència a les guàrdies dels soldats. Es podien mesurar amb veles enceses o amb rellotges hidràulics en el que passava el líquid d'un recipient a un altre. Els romans utilitzaven les "espelmes del temps" que mesuraven el temps a partir d'unes marques amb números que s'anaven consumint segons l'espelma es consumia amb el pas de les hores.

FUNCIONAMENT: 
Per repartir el seu temps es va fer elaborar unes veles homogeneïtzades d'un peu de llarg, graduades en 12 sectors, que es consumien en quatre hores. S'han utilitzat des de l'Edat Mitjana veles a les esglésies per controlar els temps de vigília, també eren comunes en la societat de l'Antiga Roma, amb marques regulars al llarg de la cera per regular el temps transcorregut amb major precisió. L'aportació dels àrabs va ser molt mes espectacular, els seus rellotges de vela comptaven amb mecanismes de contrapesos per accionar autòmats i altres artilugis sonors a determinats intervals de temps. 

2.2. EL RELLOTGE D'ENCENS.
         
2.2.1. RELLOTGE D'ENCENS AMB BOLES DE BRONZE.


FUNCIONAMENT: 
Una vareta d’encens es crema durant un temps determinat; sobre ella s’hi pengen parelles de boles de bronze lligades amb un fil que es cremarà en arribar el moment i avisaran l’usuari amb el soroll de la seva caiguda. Era una tipologia de despertador.

2.2.2. EL RELLOTGE D'ENCENS AMB AROMES.


FUNCIONAMENT: 
Un rellotge d’encens consistia en una caixeta amb un canal ple d’encens que es doblegava fins a formar una mena de petit laberint; en el canal s’hi dipositaven diferents substancies aromàtiques que indicaven l’hora del dia per l’aroma desprès en el moment de la seva combustió. Així, per exemple, el pas del sàndal al gessamí senyalava el migdia i el canvi de lotus a cedre avisava de l’arribada del capvespre.

Per a saber-ne més:

- LARRE, CLAUDE (1979). "Percepción empírica del tiempo y concepción de la historia en el pensamiento chino".

3.DELS PRIMERS RELLOTGES ALS RELLOTGES MECÀNICS.

En el segle XIV aquests primers rellotges es substituïren pels rellotges mecànics, fet que va suposar major rigor en la mesura del temps. El seu mecanisme consisteix en un conjunt de rodes giratòries accionades per un pes penjant d’una corda.Cal assenyalar que els rellotges de sol no eren del tot precisos, ja que la velocitat de la terra en la seva òrbita era irregular (segona llei de Kepler), degut a l’excentritat d’aquesta òrbita i fa que els rellotges de sol puguin arribar a acumular fins a un quart d’hora de diferència. Alhora, els rellotges d'aigua, sorra i foc tampoc eren 100% precisos.

Cal assenyalar també que a finals del segle XIII, es va inaugurar el Westiminster Hall, a Londres, que va ser un dels primers rellotges mecànics dotats de sons metàl · lics, emulant les campanes. A partir de llavors, van aparèixer grans rellotges mecànics en les catedrals de ciutats importants com a Anglaterra i una mica més tard, a França i Alemanya. Els nous rellotges mecànics estaven accionats per un pes que penjava d'una corda. El funcionament del rellotge estava regulat per un mecanisme denominat fuita. La tracció del pes es produïa només quan la fuita alliberava a intervals regulars el mecanisme de rellotgeria, de manera que es produïa l'avanç. D'aquesta manera, va aparèixer per primera vegada el tic-tac dels rellotges.


Per a saber-ne més:


Informació rellotges mecànics: http://www26.brinkster.com/antiquorelojes/09mecanica.htm

3.1. EL RELLOTGE MECÀNIC DE PES REGULAT PER FOLIOT.

DATACIÓ: El primer que s’ha trobat data de l’any 1290. Van durar fins als segle XVII.

AUTOR: Desconegut.


CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS I FUNCIONAMENT: 
Els primers rellotges mecànics disposaven d’un pes penjant d’una corda enrotllada a un cilindre, que era la font d’energia (òrgan motor). El descens del pes per l’acció de la gravetat mou un tren d’engranatges (òrgan de transmissió) en que hi ha les agulles; aquest conjunt és frenat per un joc de palanques (escapament) que modera aquesta velocitat i manté les oscilacions (òrgan regulador). Tot i així, tenia un inconvenient, ja que l’error d’aquestes màquines era de mitja hora. S’ha de tenir en compte que només portaven una agulla, l’horària, amb la qual només permetia apreciar l’hora de forma aproximada.

L'EDAT MODERNA.

L’edat moderna és l’época comprensa des del Descobriment d’Amèrica (1492) fins a la Revolució Francesa (1789). Els principals avenços científics van ser: la imprenta, el telescopi, el microscopi i el rellotge de pèndol.


Aquesta època també és un període que cal destacar pel que fa a l’evolució dels rellotges de sol, ja que cap als segles XVI i XVII, l’arquitectura es va valdre, en algunes ocasions, de l’ús de rellotges de sol per completar la majestuositat de les seves obres, com esglésies o palaus. En aquesta època, es van anar aconseguint millores en el funcionament dels rellotges de sol. Durant el període de la Il•lustració, es va continuar perfeccionant aquesta tècnica, treballada sobretot en tallers artesans, i es van anar construint rellotges de diferents materials. 
En molts casos, els rellotges de sol que es van construir van convertir-se més en objectes d’ornamentació que en aparells de mesura del temps amb una funció pràctica.


En aquesta mateixa època, ja havien aparegut els primers rellotges mecànics, però no aquests no havien restat protagonisme als de sol, ja que es tractava d’instruments encara poc precisos i de preu força elevat, la gent es basava en el rellotge de sol per a saber si el mecànic anava a l’hora. Però a partir de la segona meitat del segle XVIII, els nous rellotges mecànics van anar essent cada vegada més precisos i els rellotges de sol van anar quedant en un segon pla, també per raons de comoditat i de canvis de ritme de vida en la majoria de les persones.

L’error de les indicacions de l’hora dels rellotges de sorra, de foc i d’aigua era elevat; per això era necessari trobar un mètode per tal de fer que la marxa del rellotge fos precisa i uniforme. 
Galileo Galilei va introduir les oscil•lacions del pèndol  per comptar l’hora. Els rellotges astronómics de quart i de pèndol van permetre descobrir que la rotació de la Terra no transcorre regularment. D’aquesta manera, aquest patró per mesurar el temps va resultar ser dubtós.


Per a saber-ne més:


L'edat moderna: http://montse.quintasoft.net/2ESO/diapos/emoderna_sintesi.pdf

3.2. EL RELLOTGE DE BUTXACA.

DATACIÓ: 1525. Uns altres apareixen en 1548 i molts més es van produir a Suïssa i Anglaterra després de 1575. 


AUTOR: Peter Henlein.


CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS I FUNCIONAMENT: 
Els rellotges de butxaca són un tipus de rellotges portàtils proveïts d'una anella i una cadena per a anar situat dins d'una butxaca del portador i assegurat mitjançant la cadena a un trau del vestit. És anomenat lepine o savonnette segons que tingui l'esfera a la vista o amagada darrere una tapa frontal, en aquest cas cal prémer un botó per obrir el rellotge i llegir-hi l'hora. Indica hores, minuts i segons i també permet la repetició d’hores, quarts i minuts a demanda.Compta amb una gran soneria i petita soneria al pas i possibilitat de silenci. En aquest moment els problemes principals eren el mecanisme de conducció i el pes del rellotge. Els rellotges portàtils eren pràctics, però va arribar un període de gran progrés i la innovació. 


Els primers moviments van ser d'acer, després de llautó. No tenien balanços de ressort i van anar notòriament inexactes. Els rellotges tenien només una hora, no tenien secundaries, i va haver de ser canviada dues vegades al dia. De sobte el ressort principal apareix, la major innovació en el moment ja que permetia a llarg termini poder donar l'hora més exacta. A causa de la diferència de dates entre l'arc llarg i l'arc curt, la precisió només pot ser millorada mitjançant l'ús d'una part limitada de la font del ressort principal. Alemanya va produir un rellotge amb una càmera al final d'un barril eix per compensar les variacions en la tensió de primavera, però és la solució Anglesa i francesa per utilitzar el fuse. Aquest va detenir el rellotge durant més temps de bobinatge per evitar l'oscil·lació de la roda.

3.3. RELLOTGE MECÀNIC DE PÈNDOL.

El rellotge mecànic de foliot va ser inventat quan Galileu Galilei (1564-1642) va descobrir les propietat del pèndol, l’any 1582. 


DATACIÓ: 1657.
   
AUTOR: Cristian Huygens. 


CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS: 
La precisió d’aquest nou rellotge és d’uns pocs segons al dia, permeté doncs, d’introduir l’agulla dels minuts i la dels segons. Era el més exacte fins al moment. 


FUNCIONAMENT:
El pèndol és un pes suspès d'una corda que oscil·la lliurement en l'aire. Per a un balanceig suau el pèndol té la propietat que el temps entre una oscil·lació i la següent depèn únicament de la longitud del pèndol (i de la força de la gravetat, clar).


Finalment, al 1670, W. Clement va inventar l’escapada d’àncora, la qual produïa molta menys variació en l’oscil·lació del pèndol de la que produïa la roda catalina fins llavors utilitzada.

3.4. RELLOTGE MECÀNIC OSCIL·LADOR DE VOLANT ESPIRAL.

DATACIÓ: 1675.

AUTOR: Huygens.

CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS:

La creació d'aquest regulador va suposar la invenció dels rellotges portàtils. Si utilitzem en un rellotge: el moll motriu i el seu caragol (no són necessàries les peses), el volant (no és necessari el pèndol), aconseguim un rellotge que es pot transportar sense temor algun. La imprecisió dels rellotges amb aquest mecanisme era només d'un minut diari. 

 FUNCIONAMENT: 

El volant és un disc finament equilibrat, que gira primer en un sentit i després en l'altre, repetint el cicle una vegada i una altra, impulsat pel moll que té en el centre. Té una roda de fuita (moll) que manté  també el ritme, es va adaptar la d'àncora. Així com la gravetat controla el balanceig oscil•lant del pèndol, aquest moll (que no és el motriu) regula l'oscil•lació giratòria d'una roda volant (sembla levitar, volar). 

L’oscil•lador de volant espiral que aplicat als rellotges portàtils els proporcionava una exactitud igual a la dels rellotges de pèndol. Aquests foren els millors rellotges durant 300 anys.

3.5. EL RELLOTGE D'ESCAP DE CILINDRE.

DATACIÓ: 1726.


AUTOR: George Graham.


CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS:  
És l’escap més utilitzat amb els volants. Transmet al volant els impulsos en ambdues adreces. Va ser inventat per a rellotges de butxaca o portàtils proveïts de volant. Es va posar en lloc de l’escape d’àncora. 


FUNCIONAMENT: 
Un cilindre, que substitueix a l'eix del volant, té una osca que permet que les dents del cap triangular d'una roda de fuita molt especial puguin imprimir-li un moviment rotatori alternatiu, en actuar sobre les parets còncaves o convexes del mateix, engendrant el moviment mentre es llisquen per les vores del cilindre.

EL CRONÒMETRE.

DATACIÓ: 1761.

AUTOR: John Harrison.

CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS: 

Els rellotges mecànics d'alta precisió coneguts com a cronòmetres eren emprats pels navegants per determinar la longitud geogràfica i calcular la seva posició en alta mar. També els utilitzaven astrònoms i joiers per calibrar instruments de mesura. El primer rellotge cronòmetre que es va fer era un instrument portàtil muntat sobre balances per mantenir el delicat mecanisme en posició horitzontal. Un altre rellotge de precisió, denominat cronògraf, no només proporciona l'hora exacta sinó que també registra el temps transcorregut en fraccions de segon. Hi ha diferents formes de cronògraf: el tacòmetre, que mesura la velocitat de rotació; el pulsòmetre que determina el ritme d'una pulsació, i el comptador de producció, que indica el nombre de productes fabricats en un temps determinat. Els cronògrafs o cronòmetres emprats en competicions esportives indiquen el temps transcorregut, però no l'hora del dia.

EL DESPERTADOR.

DATACIÓ: 1787.

AUTOR: Levi Hutchins.  El prototip més antic va ser inventat pels grecs entorn de 250 aC. Van construir un despertador que funcionava amb la marea: quan el nivell de l'aigua arribava a un determinat nivell, feia sonar un ocell mecànic. Tal com ho coneixem avui, ho va inventar un rellotger, Levi Hutchins, en 1787. 

Abans, la gent confiava en el sol per despertar-se, però a les 4 del matí, l'hora en què s'aixecava Hutchins, no hi havia sol. Així que el rellotger va col•locar una palanca en el número 4, que al seu torn feia sonar una campana quan la maneta arribava a l'hora. 

 FUNCIONAMENT: Expliquen que Leonardo da Vinci va fer un disseny de rellotge despertador que molts consideraven més com una broma que com un projecte seriós. Constava d'un platet rodó sostingut per un tub que funcionava com una palanca de dos braços. En l'altre extrem del tub hi havia un platet pla que contenia aigua, d'aquest extrem sortia una corda que es lligava als piulis del *durmiente. Quan el platet rodó s'omplia fins a la meitat, resultava més pesat que el plànol, i feia oscil•lar aquest, abocant l'aigua a través del tub fins al platet rodó i tirant violentament de la corda lligada al turmell de el “bell *durmiente”.

L'EDAT CONTEMPORÀNEA.

L'edat Contemporànea està compresa entre la Revolució francesa (1789) i l'actualitat. És una època de canvi, de transició i de creixement.

El rellotge i la mesura del temps és una revolució. Es comencen a inventar nombroses tipologies de d'instruments per mesurar el temps. Potser, un dels rellotges que va sorprendre més va ser el rellotge digital que va ser un canvi de mentalitat i de filosofia en el moment. 

Es va continuar utilitzant els rellotges anàlogics però, el rellotge digital que indica l'hora numèricament, arribà a ésser la moda del moment fins a l'actualitat.

Per a saber-ne més:
L'edat contemporànea: http://dl.dropbox.com/u/22891806/Ardora/siglo_xix/menus.htm

3.6. EL CU-CÚ.

DATACIÓ: 1796.


AUTOR: Franz- Anton Kettener (Schönvald). Aquest inventà també el cu-cu com a so del rellotge. L’invent de l’ocell s’atribueix a Micherl Dilger Neukirch (Alemania).


CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS: 
El rellotge cu-cú és un rellotge del tipus pèndol, de paret, que funciona sobre la base del moviment continu d'un pèndol. Inventat a Suïssa, com la gran majoria de models i especialitats modernes. Aquests rellotges s'han perfeccionat cada vegada més i els models anomenats Cucú posseeixen corda que dura fins a vint-i-cinc dies i posseeixen caixes musicals amb conegudes melodies que es repeteixen cada vegada que es marca l'hora.


FUNCIONAMENT: 
Combina el moviment pendular amb un so que indica les hores del dia i alhora acciona un mecanisme que fa aparèixer un au cantant la seva tonada.

EL RELLOTGE DE POLSERA.

DATACIÓ: 1810.

INSTITUCIÓ: Firma de rellotgeria Breguet.

CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS: 

El primer rellotge de polsera data del 1810, el qual va ser realitzat per encàrrec de la princesa regent d'Anglaterra i Reina de Nàpols Caroline Murat, germana de Napoleó, a la firma de rellotgeria Breguet. En realitat, era un petit rellotge de butxaca amb una cadena adaptada per a poder-lo dur al canell. 

3.7. RELLOTGE DE DIAPASÓ.

DATACIÓ: 1866.


AUTOR: N. Niuadet.


CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS I FUNCIONAMENT: 
Es va inventar un rellotge que utilitzava un diapasó. Va ser la vertadera revolució en el món de la rellotgeria. El seu ús no es generalitzà fins el 1960.

4. RELLOTGE DE CRISTALL DE QUARS.

DATACIÓ: 1920. L’any 1969 s’aplicà l’oscil•lador de cristall de quars en la fabricació i comercialització de rellotges de polsera amb la marca Seiko.

AUTOR: Warren Marrison i J.W. Horton.

CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS I FUNCIONAMENT:

Aquests rellotges són el salt més espectacular en la forma de mesurar el temps en la història de la rellotgeria. 

El quars fa el paper de regulador i estabilitzador de la freqüència el que servirà finalment per donar una mesura del temps. La vibració de la làmina produïda pel circuit genera un senyal elèctric de la mateixa freqüència. Aquesta nova ona realimenta el circuit electrònic, corregint-se les desviacions de freqüència que poguessin produir-se respecte al seu valor nominal. L'error màxim dels rellotges de quars més precisos és d'1 segon en 10 anys.

4.1. ALIMENTACIÓ PER PILA.

La font d'alimentació per a aquest tipus de rellotges sol ser una pila Oxido de plata d'1.5 Volts i un Ampers de 5 a 250 Miliamperis segons el consum del circuit i l'arrossegament de les parts mecàniques. Aquest tipus d'Alimentació ofereix una autonomia d'un any aproximadament, si bé hi ha rellotges que pel seu baix consum i pila d'alt amperatge poden durar 2 o més anys. 

4.2. ALIMENTACIÓ PER ACUMULADORS.

En aquest cas la pila és substituïda per un acumulador que es carrega d'energia, aquests rellotges poden funcionar sense problemes més d'una dècada. Encara que l'acumulador, tard o d'hora cal reemplaçar-ho ja que va perdent la seva capacitat d'acumulació. 

4.2.1. Mitjançant placa solar.

Aquests models porten una placa solar que sol ser tota l'esfera, que aquesta pintada sobre la placa solar i que aquesta connectada a l'acumulador. 

4.2.2. Mitjançant massa oscil•lant i dinamo. 

En aquest cas l'acumulador va connectat a una dinamo elèctrica que genera impulsos elèctrics cada vegada que la massa oscil•lant que hi ha dins del rellotge es mou pel moviment natural de la persona que ho porta.

5. RELLOTGE ATÒMIC.

DATACIÓ: 1948.


AUTOR: Willard Frank Libby.


CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS:
És el mitjà més perfecte de mesurar el temps avui dia. L’oscil•lador del rellotge atòmic de Cesi es basa en la capacitat que tenen els àtoms d’emetre una radiació de freqüència molt concreta i estable, que serveix per controlar i ajustar constantment l’oscil•lador de quars. Hi ha tres tipus de rellotges atòmics:

5.1. RELLOTGE ATÒMIC DE CESI:
Implica un feix d'àtoms de Cesi. El rellotge separa els àtoms d'aquest material de diferents graus d'energia per un camp magnètic.

5.2. RELLOTGE ATÒMIC D'HIDROGEN: 
Aquest tipus manté àtoms d'hidrogen al nivell d'energia requerit en un contenidor amb unes parets d'un material especial, per la qual cosa els àtoms no perden el seu alt estat d'energia. 

5.3. RELLOTGE ATÒMIC DE RUBIDIUM:
És el més simple i compacte de tots, i usa un cèl•lula de cristall de gas Rubidium que canvia l'absorció de la llum a la freqüència òptica d'aquest material quan freqüència del voltant està correcta.

EL RELLOTGE SUMERGIBLE.

DATACIÓ: 1953.


INSTITUCIÓ: Empresa ROLEX.


CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS:
Era el model Submariner, primer rellotge de busseig hermètic fins a 100 m de profunditat.

6. EL RELLOTGE DIGITAL.

Un rellotge digital és un tipus de rellotge en què l’hora és indicada numèricament. No hem d’associar el terme digital amb el d’electrònic, ja que han existit rellotges mecànics d’indicació digital proveïts de discs marcats amb els nombres de les hores, dels minuts i fins i tot dels segons que apareixien per les finestretes corresponents obertes a l’esfera. 


En la primera època dels rellotges digitals de polsera electrònics, la indicació era feta per díodes luminescents (dígits en vermell). Actualment aquest sistema es fa servir només en els rellotges de paret de grans dígits, deixant en els de polsera els nombres generats per pantalles de cristall líquid de molt menor consum elèctric. Això sí, en general, els rellotges digitals basen el seu funcionament en l’electrònica digital per marcar el seu temps. Funcionen gràcies a la vibració del quars i al control dels xips.

6.1. EL RELLOTGE DIGITAL MECÀNIC.

DATACIÓ: 1956.


AUTOR: Petar Ptrov.


CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS:
Cap al 1970 els rellotges digitals eren de funcionament mecànic amb un petit motor AC que s’utilitzava com a part del mecanisme per canviar l’hora. La seva invenció va suposar una revolució en aquest camp. Revolució perquè fins llavors només existien rellotges mecànics, amb diferents mecanismes d’escapament i diferents tipus de precisió. El rellotge digital va permetre doncs fabricar rellotges molt més barats i precisos que els de funcionament mecànic abans mencionats. Per representar l’hora, molts dels rellotges digitals utilitzen els set segments LED, VFD o LCD, per formar cadascun dels números que s’observen en pantalla. D’aquesta manera podem observar la primera gran diferència respecte als anteriors rellotges mecànics: no tenen agulles ni engranatges.

6.2. EL RELLOTGE DIGITAL ELECTRÒNIC.

DATACIÓ: 1972.

AUTOR: Hamilton Watch Company i Electro- Data. 

CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS:

Hamilton, va presentar al 1972 el Pulsar, primer rellotge digital amb pantalla LCD del mercat. Actualment, els rellotges digitals posseeixen una peça de quars que serveix per generar els impulsos necessaris a intervals regulars que permetran la medició del temps. 

FUNCIONAMENT:

Habitualment el quars es talla en forma de làmina i s’introdueix en un cilindre metàl•lic. Aquest té per funció la protecció del mineral. Tot seguit, per fer vibrar el cristall de quars, s’alimenta amb un camp elèctric oscil•lant generat per un circuit elèctric. Una petita pila elèctrica muntada a l’interior de la caixa del rellotge serà la que donarà l’electricitat necessària per activar el quars. Aquesta és la principal diferència dels rellotges digitals amb d’altres on Els impulsos estan generats per mitjans físics o mecànics. Per tot això, el quars fa el paper de regulador i estabilitzador de la freqüència que servirà finalment per donar una mesura del temps on la vibració de la làmina produïda pel circuit genera una senyal elèctrica de la mateixa freqüència. Aquesta nova ordre realimenta el circuit, on es corregeixen les desviacions de freqüència que s’han pogut produir respecte el seu valor nominal. A més, la freqüència natural d’oscil•lació d’un cristall de quars depèn tan de la seva forma, com de la mida. S’ha de saber també, finalment, que el quars no s’utilitza únicament en els rellotges digitals, sinó que també es fa servir amb mecanismes d’agulles. 

6.3. EL RELLOTGE DIGITAL DE QUARS AMB 6 DÍGITS.

DATACIÓ: 1973.


INSTITUCIÓ: SEIKO.


CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS:
La empresa Seiko va llançar al mercat un gran innovació: el primer rellotge de quars digital del món amb una pantalla LCD de 6 dígits.