L'EPOCA ANTIGA.

L'Edat Antiga és l'època històrica que transcorre des del naixement de les primeres civilitzacions. Més concretament és el període comprès entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'imperi Romà (476), esdeveniment que marca l'inici de l'Edat mitjana.

El desenvolupament varia moltíssim en funció de la regió estudiada, però a grans trets es pot caracteritzar com l'època de l'especialització social, del naixement de la majoria de ciències i arts actuals i d'una enorme expansió demogràfica que va portar a crear grans Imperis (com per exemple, a Europa l'Imperi Grec i el Romà). El règim polític més abundant de l'època va ser la monarquia. Sorgeix el comerç com a tal, amb l'aparició de la moneda i de les grans rutes d'intercanvi.

L'Edat antiga es pot subdividir en dues èpoques:
 

1. Antic Orient, amb l'auge de les primeres civilitzacions a l'extrem Orient (Xina i Índia) i a l'Orient Pròxim (Mesopotàmia i Egipte).

La civilització Xinesa.

La màquina més antiga que es coneix per mesurar el temps a la Xina, és el gnòmon, o rellotge solar, que el principi bàsic per la mesura del temps era a través de la direcció i projecció del sol.El rellotge solar no funcionava quan estava ennuvolat, plovía o durant la nit. Per aquesta raó, va sorgir el rellotge d'aigua (o clepsidra), que podia mesurar el temps tant de dia com de nit. Com no era molt convenient mesurar el temps mitjançant el flux regular de l'aigua, els antics xinesos van anar desenvolupant gradualment aparells que utilitzaven aigua com a força motriu per accionar els dispositius mecànics. A l'any 117 aC, Zhang Heng de la Dinastia Han de l'Est, va crear un dispositiu per mesurar el temps amb una gran escala astronòmica que consistia en aigua impulsada per una esfera armil·lar (també conegut com l'astrolabi esfèric), la qual tenia la funció de seguir el temps mecànicament. 

Les generacions següents van inventar altres aparells per mesurar el temps, un d'ells era la torre del rellotge astronòmic impulsada per la força motriu de l'aigua. Aquesta torre tenia una espècie de titella que indicava l'hora quan colpejava el tambor o agitava la campana.Com l'aigua a la clepsidra es podia congelar a l'hivern, llavors es va inventar un aparell que era impulsat amb sorra. 

Alhora, alguns usaven el mètode de cremar encens per comptar el temps. No obstant això, aquests conceptes no eren molt precisos en un sentit ampli.

La civilització Índia.

No tenim gaire informació entorn la civilització Índia, com mesuraven el temps ni amb quins instruments ho feien. Es sap que a la Índia també s'utiliztaven els rellotges de sol, però la veritat és que no hi ha gaire documentació.

La civilització Babilònica.

Van ser l'antiga cultura de Babilònia un dels primers a mesurar el temps, ja que van començar a utilitzar uns conceptes semblants al dia, hora i any. Van descobrir que l'any és el temps que tarda el sol a tornar al punt de partida en el cel. Per determinar els mesos van usar el calendari lunar (que comptava el pas de les llunes plenes al llarg de l'any). Alhora, al 500 aC, l'astrònom Naburiano, va calcular la durada d'un any en tres-cents seixanta-cinc dies, sis hores i quinze minuts. Tanmateix, d'aquesta civilització hem heretat la setmana de set dies, l'hora de seixanta minuts, i el minut de seixanta segons. Per tant, el sistema sexagenimal.

Tenien formes enginyoses per fer aquests càlculs, convertint l'ombra de les estaques en graus, minuts i segons (angles), és a dir, amb els rellotges de sol. També van utilitzar rellotges d'aigua o clepsidres.  

La civilització Egípcia.
Per als egipcis de l'Antiguitat, l'aspecte del cel sempre va revestir una significació mitològica i religiosa, i fins i tot, astrològica. La nit començava amb el crepuscle i acabava amb l'alba. Els dotze estels que servien per a la divisió de la nit en hores estaven associats als “dotze guardians del cel” encarregats d'acompanyar els faraons difunts en el seu viatge nocturn amb Ra, la divinitat solar. Cal assenyalar que els egipcis van desenvolupar grans instruments que utilitzaven en l’observació astronòmica. Entre els més destacats trobem: el rellotge de Sol, el rellotge d'aigua (Clepsidra) i el Merkhet (Astrolabi).

Més endavant, els egipcis van observar que les estrelles realitzen un gir complet en poc més de 365 dies. A més a més, aquest cicle de 365 dies del Sol concordava amb el de les estacions, i ja abans del 2500 aC els egipcis utilitzaven un calendari basat en aquest cicle, de manera que cal suposar que utilitzaven l'observació astronòmica de manera sistemàtica des del quart mil·lenni. L'any civil egipci tenia 12 mesos de 30 dies cadascú. Els coneixements astronòmics dels egipcis els permet orientar la piràmide de Kheops (2550 aC.), mitjançant referències estel·lars. Mil anys després, en l'època del faraó Tutmosis III (1500 aC), es dissenyà un instrument denominat Sechat, que es tractava d'un petit rellotge solar per mesurar el temps mitjançant la longitud de les ombres que constava de dues peces prismàtiques d'uns tres decímetres de longitud, situades perpendicularment, on una tenia marcades les hores i una altra servia d’agulla. Va ser un instrument molt popular entre els sacerdots egipcis ja que, per les seves dimensions, permetia que fos un instrument portàtil.

2. Antiguitat Clàssica, amb el predomini de l'Antiga Grècia i Roma. Civilitzacions grega i romana (Segle V a.C. al segle II a.C.).

La civilització Grega i Romana.
S'assenyala que la civilització grega va construir els primers rellotges de sol tal i com els coneixem en l’actualitat. Consistia en una mena de bloc on s’hi buidava una cavitat en forma d’hemisferi i en el seu extrem es fixava la vareta, també anomenada gnòmon, que van començar a situar en posició paral•lela a l’eix terrestre; aquesta vareta feia de busca. El fet que col•loquessin el gnòmon en aquesta posició és molt important, ja que és el que permetia que els rellotges de sol esdevinguessin vertaders instruments de mesura; podien assenyalar les hores durant totes les estacions de l’any. Per tant, els rellotges de sol que van desenvolupar els grecs van ser els primers que mesuraven les hores en funció de la direccionalitat de l’ombra, en comptes d fer-ho segons la longitud, tal i com feien els egipcis.

Per a la civilització grega i també la romana, el temps era important perquè va ser usat per controlar les guerres, és a dir, es podia controlar i establir una "hora" per atacar una zona en concret. Aquesta eina va permetre que s’anessin millorant els sistemes per mesurar el temps com a causa de la seva importància, com és el cas delsrellotges de sorra amb els coneixements dels grecs en geometria.

Per a saber-ne més:


- L'astronomia a l'antiga Xina:
http://acuario.unicauca.edu.co/aida/articulos/2008/8/10/Comunidad/Divulgacion/Historia_de_la_Astronomia/Astronomia-en-la-China-antigua-hast-ala-dinastia-Han/
- La índia: ritus, tradicions i costums: 
http://www.iesjorgeguillen.es/web/images/stories/departamentos/india0910/tradicionesindia.pdf
- Revista Esfinge. "Astronomia en el antiguo Egipto": http://www.editorial-na.com/articulos/articulo.asp?artic=70
- Els babilonis: http://www.upf.edu/pdi/dcom/xavierberenguer/recursos/fig_calc/_1_/estampes/1_3.htm
- Cultura clàssica: http://iessapostol.juntaextremadura.net/latin/cultura_clasica.html