3.2. EL RELLOTGE DE BUTXACA.

DATACIÓ: 1525. Uns altres apareixen en 1548 i molts més es van produir a Suïssa i Anglaterra després de 1575. 


AUTOR: Peter Henlein.


CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS I FUNCIONAMENT: 
Els rellotges de butxaca són un tipus de rellotges portàtils proveïts d'una anella i una cadena per a anar situat dins d'una butxaca del portador i assegurat mitjançant la cadena a un trau del vestit. És anomenat lepine o savonnette segons que tingui l'esfera a la vista o amagada darrere una tapa frontal, en aquest cas cal prémer un botó per obrir el rellotge i llegir-hi l'hora. Indica hores, minuts i segons i també permet la repetició d’hores, quarts i minuts a demanda.Compta amb una gran soneria i petita soneria al pas i possibilitat de silenci. En aquest moment els problemes principals eren el mecanisme de conducció i el pes del rellotge. Els rellotges portàtils eren pràctics, però va arribar un període de gran progrés i la innovació. 


Els primers moviments van ser d'acer, després de llautó. No tenien balanços de ressort i van anar notòriament inexactes. Els rellotges tenien només una hora, no tenien secundaries, i va haver de ser canviada dues vegades al dia. De sobte el ressort principal apareix, la major innovació en el moment ja que permetia a llarg termini poder donar l'hora més exacta. A causa de la diferència de dates entre l'arc llarg i l'arc curt, la precisió només pot ser millorada mitjançant l'ús d'una part limitada de la font del ressort principal. Alemanya va produir un rellotge amb una càmera al final d'un barril eix per compensar les variacions en la tensió de primavera, però és la solució Anglesa i francesa per utilitzar el fuse. Aquest va detenir el rellotge durant més temps de bobinatge per evitar l'oscil·lació de la roda.