És el període que va del segle V (Caiguda de l’imperi Romà, 476) fins al segle XV (descobriment d’Amèrica, 1492).
L’època medieval es caracteritzà per l’estructura de la seva societat, la qual estava organitzada en estaments:
1. El rei.
2. Alta noblesa i alts clergats.
3. Cavallers, nobles i monjos.
4. Mercaders i comerciants.
5. Pagesos i serfs.
A més a més, la societat estava dividida en 3 ordres socials:
- Oratores: són els que resen (clergues i monjos),
- Bellatorres: són els que guerregen (nobles, cavallers, escuders, soldats),
- Laboratores: són els que treballen (camperols, obrers, artesans, mercaders).
És important dir que a banda dels ordres socials, els dos grans poders d’aquesta època foren el rei (poder secular) i l’església (poder eclesiàstic). Això va ocasionar que la població visqués sotmesa al cristianisme.
Durant l’època mitjana van aparèixer els rellotges de foc i de sorra. D’aquests dos tipus el que ha perdurat més en la història de la humanitat ha estat el de sorra.
I tot i que el seu origen sigui imprecís, la primera evidència concreta sobre l'existència d'un rellotge de sorra es pot veure en una pintura d'Ambrogio Lorenzetti que data de l'any 1328. Segons diverses fonts consultades, aquest primer rellotge de sorra el va crear un monge francès de Charters (França) el qual el va inventar per tal de mesurar el temps de meditació al monestir. Aquest esdeveniment té sentit si el situem dins del seu context, ja que cal recordar que com l’església era el principal poder d’aquesta època, tenia l’educació en les seves mans, la qual cosa ocasionà que els seus membres poguessin gaudir de grans coneixements que, probablement, els van dur a inventar aquest instrument que funciona com una Clepsidra, però on la sorra substituí l’aigua.
D’igual manera passa amb el rellotge de foc el qual, es creu que també s’utilitzà a les esglésies per tal de controlar els temps de vigília.
Alhora, el temps tenia per l’home medieval dos referents: el primer, de caràcter físic, era el sol; el segon, de caràcter espiritual, eren les campanes de les esglésies. Això posava de manifest la dependència de l’ésser humà respecte la naturalesa. Així doncs, durant el segle XIV, el temps deixa de ser elàstic i gratuït per convertir-se en un element mesurable i apreciable. Els negocis medievals van descobrir que la mesura del temps era important per la bona marxa dels negocis, ja que la duració d’un viatge, les pujades i baixes conjugals dels preus o el període invertit per un artesà en la elaboració d’un producte eren factors temporals que intervenien al final en els resultats econòmics; el temps tenia un preu doncs i d’aquí la importància de controlar-lo i mesurar el seu discórrer. Així doncs, els sistemes de mesura del temps en les ciutats amb la utilització de campanes instal·lades en les torres dels edificis importants (rellotges municipals), van fer que aportessin una major dosis de laïcisme a la vida a l’abandonar la mesura a través de les hores canòniques. Era també una forma de “rebel·lió” de la burgesia i es veuria reforçada posteriorment amb els rellotges de paret.
Per a saber-ne més:
L'Edat medieval: http://www.xtec.cat/~aguiu1/socials/hist042.htm
Vídeo sobre l'Edat Mitjana: http://www.youtube.com/watch?v=onFAw4Q90XY
Alhora, el temps tenia per l’home medieval dos referents: el primer, de caràcter físic, era el sol; el segon, de caràcter espiritual, eren les campanes de les esglésies. Això posava de manifest la dependència de l’ésser humà respecte la naturalesa. Així doncs, durant el segle XIV, el temps deixa de ser elàstic i gratuït per convertir-se en un element mesurable i apreciable. Els negocis medievals van descobrir que la mesura del temps era important per la bona marxa dels negocis, ja que la duració d’un viatge, les pujades i baixes conjugals dels preus o el període invertit per un artesà en la elaboració d’un producte eren factors temporals que intervenien al final en els resultats econòmics; el temps tenia un preu doncs i d’aquí la importància de controlar-lo i mesurar el seu discórrer. Així doncs, els sistemes de mesura del temps en les ciutats amb la utilització de campanes instal·lades en les torres dels edificis importants (rellotges municipals), van fer que aportessin una major dosis de laïcisme a la vida a l’abandonar la mesura a través de les hores canòniques. Era també una forma de “rebel·lió” de la burgesia i es veuria reforçada posteriorment amb els rellotges de paret.
Per a saber-ne més:
L'Edat medieval: http://www.xtec.cat/~aguiu1/socials/hist042.htm
Vídeo sobre l'Edat Mitjana: http://www.youtube.com/watch?v=onFAw4Q90XY
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada