1.- EL RELLOTGE DE SORRA.

DATACIÓ: Finals del S. VIII. 

AUTOR: Tot i que s'estima que el seu ús és molt antic, no hi ha evidències precises sobre el seu origen. La primera evidència concreta sobre l'existència d'un rellotge de sorra es pot veure en una pintura d'Ambrogio Lorenzetti que data de l'any 1328. Alguns afirmen que els romans els feien servir durant la nit, i d'altres que el va poder haver inventat un monjo francès per mesurar el temps de meditació.

CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS:

L’origen d’aquest mesurament és bastant imprecís. Es creu que els exèrcits romans els utilitzaven durant la nit; i que la civilització grega va aportar millores interessants als rellotges de sorra, gràcies als seus coneixements en geometria. També s'ha dit que van ser inventats per un monjo francès al final del segle VIII. En aquesta època, Carlemany, el rei dels francs, tenia un tan gran que només tènia que voltejar-se cada 12 hores. Certs rellotges de sorra que marcaven lapses de 4 hores es van usar comunament durant viatges de navegació per establir la durada de les jornades de treball dins del vaixell. 
El rellotge de sorra té valor simbòlic perquè és l'instrument que més visiblement representa el fluir constant del temps. Simbolitzen la brevetat de la vida, és l'expressió plàstica del tempus fugit literari: la mort, símbol al seu torn de la fugacitat del temps i de la vida. 
Aquestes rellotges han perdurat en el temps. Actualment, són generalment petits: s'utilitzen amb fins decoratius i per mesurar el temps en diverses activitats quotidianes, com ara el temps d'una lectura de comprensió, temps en arreglar-se per sortir de la casa, de descans breu o, fins i tot, en algun programa de TV s'utilitza per mesurar el temps dels concursants en torn. Molts jocs de taula inclouen petits rellotges de sorra que mesuren períodes curts.

FUNCIONAMENT:

Funciona com una clepsidra en què la sorra substitueix l’aigua. Està format per dues cavitats transparents de boques estretes situades una front l’altra i unides pels seus extrems oberts. Una d’aquestes cavitats conté una substància granular o líquida, generalment de sorra. Al girar l’instrument, la substància comença a fluir d’una cavitat a l’altra. Els rellotges de sorra poden mesurar períodes d’una o diverses hores o de pocs minuts. Modificant la quantitat de sorra o la mida del forat, els rellotges de sorra poden mesurar pràcticament qualsevol període de temps. Al començament, el bulb inferior està estàtic carregat de sorra, mentre que el superior es troba buit. En aquest moment, el rellotge no s’està utilitzant. Quan es dóna la volta al rellotge de tal forma que el bulb que conté sorra quedi a d’alt, s’inicia el compte enrere en concret i la sorra comença a fluir cap al bulb inferior buit per l’acció de gravetat. Una vegada que ha passat tota la sorra d’un bulb a un altre, acaba la mesura del temps en concret i es pot observar que han quedat uns granets de sorra a la part superior i una petita muntanya de sorra en la part inferior. Si es dóna la volta, la sorra torna a fluir com abans. L'inconvenient era que els rellotges de sorra només servien per mesurar espais de temps concrets quedant molt imprecisos els temps entremitjos.

Com a curiositat:

- Episodi Doraemon, el gat còsmic "El rellotge de sorra":

http://www.tv3.cat/videos/3401351/Doraemon-el-gat-cosmic---Cap-411-El-rellotge-de-sorra-La-camera-oportuna