En el segle XIV aquests primers rellotges es substituïren pels rellotges mecànics, fet que va suposar major rigor en la mesura del temps. El seu mecanisme consisteix en un conjunt de rodes giratòries accionades per un pes penjant d’una corda.Cal assenyalar que els rellotges de sol no eren del tot precisos, ja que la velocitat de la terra en la seva òrbita era irregular (segona llei de Kepler), degut a l’excentritat d’aquesta òrbita i fa que els rellotges de sol puguin arribar a acumular fins a un quart d’hora de diferència. Alhora, els rellotges d'aigua, sorra i foc tampoc eren 100% precisos.
Cal assenyalar també que a finals del segle XIII, es va inaugurar el Westiminster Hall, a Londres, que va ser un dels primers rellotges mecànics dotats de sons metàl · lics, emulant les campanes. A partir de llavors, van aparèixer grans rellotges mecànics en les catedrals de ciutats importants com a Anglaterra i una mica més tard, a França i Alemanya. Els nous rellotges mecànics estaven accionats per un pes que penjava d'una corda. El funcionament del rellotge estava regulat per un mecanisme denominat fuita. La tracció del pes es produïa només quan la fuita alliberava a intervals regulars el mecanisme de rellotgeria, de manera que es produïa l'avanç. D'aquesta manera, va aparèixer per primera vegada el tic-tac dels rellotges.
Per a saber-ne més:
Informació rellotges mecànics: http://www26.brinkster.com/antiquorelojes/09mecanica.htm
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada