Aquesta època també és un període que cal destacar pel que fa a l’evolució dels rellotges de sol, ja que cap als segles XVI i XVII, l’arquitectura es va valdre, en algunes ocasions, de l’ús de rellotges de sol per completar la majestuositat de les seves obres, com esglésies o palaus. En aquesta època, es van anar aconseguint millores en el funcionament dels rellotges de sol. Durant el període de la Il•lustració, es va continuar perfeccionant aquesta tècnica, treballada sobretot en tallers artesans, i es van anar construint rellotges de diferents materials.
En molts casos, els rellotges de sol que es van construir van convertir-se més en objectes d’ornamentació que en aparells de mesura del temps amb una funció pràctica.
En aquesta mateixa època, ja havien aparegut els primers rellotges mecànics, però no aquests no havien restat protagonisme als de sol, ja que es tractava d’instruments encara poc precisos i de preu força elevat, la gent es basava en el rellotge de sol per a saber si el mecànic anava a l’hora. Però a partir de la segona meitat del segle XVIII, els nous rellotges mecànics van anar essent cada vegada més precisos i els rellotges de sol van anar quedant en un segon pla, també per raons de comoditat i de canvis de ritme de vida en la majoria de les persones.
L’error de les indicacions de l’hora dels rellotges de sorra, de foc i d’aigua era elevat; per això era necessari trobar un mètode per tal de fer que la marxa del rellotge fos precisa i uniforme.
Galileo Galilei va introduir les oscil•lacions del pèndol per comptar l’hora. Els rellotges astronómics de quart i de pèndol van permetre descobrir que la rotació de la Terra no transcorre regularment. D’aquesta manera, aquest patró per mesurar el temps va resultar ser dubtós.
Per a saber-ne més:
L'edat moderna: http://montse.quintasoft.net/2ESO/diapos/emoderna_sintesi.pdf
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada